Sant Pau i la tradició a Tarragona

Pau, l’apòstol del Crist

Va néixer vers l’any 1, a la ciutat de Tars, procedent d’una família jueva. Vers l’any 1, és a dir, uns anys més jove que Jesús. A la ciutat de Tars, al sud-est de l’actual Turquia, aleshores una província més del gran Imperi romà. D’una família jueva que, com tantes altres, vivia fora de Palestina (hi havia aleshores més jueus dispersos, a la diàspora, que no pas a la seva pàtria Israel). Pau era el seu nom romà, com a jueu tenia el de Saule o Saül. Era un home de ciutat, amb un cert nivell cultural, impregnat per la cultura hel·lenista i profundament jueu per origen familiar i per convicció religiosa. La seva família tenia probablement la categoria política de ser «ciutadans romans» (cosa que concedia alguns privilegis) però que de fet es guanyaven la vida com a artesans, teixint tendes. Dels primers trenta anys de la seva vida en sabem poc. Mentrestant, s’havia desenvolupat la predicació de Jesús, sobretot a Galilea. Aquella predicació que va desembocar en la mort en creu (probablement el 7 d’abril de l’any 30). Ja havia sorgit a Jerusalem la primera comunitat de creients en Jesucrist ressuscitat. El jove Pau, és dels jueus que primer i amb més radicalitat s’adona del «perill» que significa aquella secta cristiana. El llibre dels Fets (cap. 7 i 8) ens el presenta aprovant el linxament del primer màrtir cristià, l’hel·lenista Esteve. Tota la vida reconeixerà i se sentirà responsable d’aquesta inicial persecució. Després del seu encontre personal amb Jesús, al camí de Damasc, el que farà és ser radicalment fidel i conseqüent amb aquesta intuïció. El coneixement que podem tenir de l’home Pau de Tars, de la seva manera de ser, de les seves conviccions i sentiments, és excepcional gràcies a les seves cartes. Cartes escrites – o dictades- sovint amb pressa, per ajudar aquelles petites comunitats de cristians que anaven sorgint disperses en ciutats de la Mediterrània oriental. Al costat de les seves cartes, tenim allò que sobre Pau ens diu extensament el llibre dels Fets dels apòstols, atribuït a Sant Lluc (com una segona part del seu evangeli). Des de la nostra perspectiva, és com una «història» de Pau. Pau amb intrepidesa i llibertat va traduir i formular el que significava la fe en Jesucrist, i gràcies a ell es va difondre entre els homes i dones de la cultura urbana, grega, de les ciutats de la Mediterrània oriental la vivència de Jesucrist ressuscitat. Pau no va conèixer mai Jesús, però en va ser el màxim predicador. Va ser el qui més es va adonar i va dur a les darreres conseqüències que la Bona Notícia de Jesús no podia quedar reclosa en els motllos religiosos i culturals del poble jueu sinó que havia de ser anunciada amb llibertat i d’una manera comprensible a totes les gents, per això Pau és anomenat «l’apòstol dels gentils», és a dir, dels no jueus.

Tradició de la vinguda de Sant Pau

A partir de la Carta als Romans 15,24 i 28, neix una tradició atendible segons la qual sant Pau va visitar Hispània. La mateixa tradició relaciona aquesta visita amb Tarragona. Tàrraco era, aleshores, capital de la Hispània Citerior. Popularment es relaciona aquesta vinguda amb una pedra situada al fonament i al costat de la capella de Sant Pau des d’on l’Apòstol hauria predicat.

La capella de sant pau

La capella de Sant Pau recorda l’antiga tradició medieval de la vinguda de l’apòstol dels gentils a la ciutat de Tàrraco. La pedra sobre la qual, durant el segle XIII, es va bastir evoca també la fermesa de Crist, la roca sobre la qual s’edifica la nostra fe. L’Església que pelegrina a Tarragona es fonamenta en la predicació apostòlica i arrela en el testimoni martirial de sant Fructuós, bisbe, i sant Auguri i sant Eulogi, diaques.

La capella de sant pau / història i art

La capella de sant Pau fou bastida durant les primeres dècades del segle XIII, en la mateixa època en la que tenia lloc el trasllat del culte entre l’antiga catedral i la nova, durant els pontificats de Ramon de Castelltersol i Espàrrec de la Barca. Els hereus del paborde, Ferrer de Sant Martí, primer bisbe de València, que anant al concili provincial fou capturat i assassinat pels sarrains el 30 d’abril de 1233, hi van fundar una comensalia sota l’advocació de sant Pau, establint com a obligació del prevere que l’obtingués cantar les hores canòniques amb els canonges malalts i celebrar l’eucaristia. Així, doncs, la capella va esdevenir l’oratori de la infermeria canonical. Es tracta d’un edifici de transició del romànic al gòtic que guarda grans semblances amb la capella de santa Tecla la vella i alguns sectors de la catedral. De planta rectangular amb porta adintellada, òcul i espadanya. L’interior mostra arcs gòtics i els finestrals laterals. La trama urbana Sembla que l’església de sant Pau fou bastida al costat de la casa del canonge infermer de la catedral de Tarragona. Una fotografia de finals del segle XIX així ho palesa. Abans de la construcció del nou Seminari només es podia contemplar la seva façana, car les dues cases que tenia adossades ocultaven les parts restants. Per altra banda, una porta tapiada al costat dret, a prop de la capçalera, ens recorda l’existència d’una antiga sagristia, tot i que no sabem si aquesta dependència es trobava ubicada dins de la casa del canonge infermer. La capella de sant pau: construcció del «nou seminari» Al voltant de la capella en època medieval i moderna es va alçar un barri que amb els seus carrers i edificis es va enderrocar per deixar pas al Seminari a finals de segle XIX. Per salvaguardar la capella el 1880 quan es concretà el projecte de construcció del seminari entre el palau arquebisbal i l’església de l’Ensenyança, la Comissió de Monuments de Tarragona demanà que es respectessin les esglésies de Sant Pau i Santa Tecla la Vella. A partir de 1882 tingué lloc l’enderroc de cases per construir el seminari i el 1883 quan l’ajuntament aprovà la construcció del nou edifici encara no es contemplava la conservació de la capella de Sant Pau. Finalment el projecte es reformulà i es va aconseguir integrar d’una manera magistral la capella en un dels claustres del nou edifici. Les obres acabaren el 1887 i el 23 de juny de 1888 s’inaugurava el nou seminari amb la capella emmarcada per una nova arquitectura.

Capella neogòtica – capella major

Estem davant d’una bonica capella neogòtica restaurada l’any 2007. A la qual s’hi accedeix des de l’atri mitjançant una escala noble. La singular capella presenta planta de creu grega amb expansions poligonals. El braç superior conforma l’absis, l’inferior el cor i els laterals sengles capelles. Es cobreix amb voltes de creueria i es decora amb capitells i mènsules d’un efectista estil neogòtic. És el cor de l’edifici, ja que els dos claustres s’articulen a partir de la seva centralitat. Ja des de l’atri de la porta principal la enlluernats i accedim a ella mitjançant una escala noble. Està dedicada a la Immaculada Concepció. I s’hi realitzen molts actes litúrgics de l’arxidiòcesi. El presbiteri, davant del qual es troba el sepulcre de l’arquebisbe Vilamitjana, mostra una solució esglaonada, en què l’altar i el retaule es disposen a doble alçada. El retaule, dissenyat a manera de tríptic, conté les imatges de la Mare de Déu, sant Josep i sant Tomàs d’Aquino. Sobre les capelles laterals es disposen unes tribunes que tenen la seva continuació al cor. Cal destacar el treball escultòric del fullatge present a la barana de les trones, que ressalta la riquesa dels materials emprats: marbre i jaspi; també l’intens cromatisme dels vitralls.

Seu d’institucions diocesanes

L’edifici del “Seminari”, alberga a banda del Centre Tarraconense, la Residencia Sacerdotal, El Seminari Menor, les noves instal·lacions de l’Institut Superior de Ciències Religioses, obrirà al públic la Biblioteca del Seminari Pontifici i tindran la seva seu les delegacions de joventut, missions, apostolat seglar, catequesi, ensenyament i Bíblia de l’arquebisbat.

Biblioteca del Seminari Pontifici de Tarragona

“La Biblioteca del Seminari de Tarragona neix, conjuntament amb el Seminari Tridentí, el 1577 sota auspici del cardenal Gaspar Cervantes de Gaeta. Durant els tres segles en que el seminari es manté en el seu emplaçament original, entre l’actual església de Sant Francesc i l’Hospital de Santa Tecla, la biblioteca es nodreix d’importants col·leccions bibliogràfiques com les de l’arquebisbe Antoni Agustí o Francesc Armanyà i de la biblioteca de l’extingida Companyia de Jesús. El 1886  la biblioteca es trasllada al nou edifici del Seminari bastit per l’arquebisbe Vilamitjana. El fons es continua ampliant amb donacions com la biblioteca personal de Mn. Ramon Muntanyola o els catorze mil volums prodecents de la Biblioteca Circulant Antoni Agustí. A mitjans de la dècada dels seixanta del segle XX la biblioteca cau es un progessiu abandonament, fins que el 2007, per iniciativa de l’arquebisbe Jaume Pujol, la Biblioteca del Seminari inicia un projecte de modernització i obertura a la ciutat.” http://biblioteca.seminari.arquebisbattarragona.cat/Principal/Historia?action=home

Seminari Menor

Des del curs 2011-2012 es reobre a Tarragona el seminari menor com a centre de formació i discerniment vocacional de l’arquebisbat de Tarragona per aquells nois menors d’edats que sentin la vocació a la vida de mossèn. Amb diverses propostes per als adolescents que senten aquesta crida, se’ls ofereix un lloc on forjar i discernir aquesta crida, com a residència de dilluns a divendres per edats dels estudis d’ESO i BAT, amb vinculació amb el col·legi diocesà Sant Pau, amb un acompanyament pedagògic, espiritual i humà amb coordinació amb la família. Esdevé així el Seminari menor la seva comunitat de referència juntament amb la parròquia. https://sites.google.com/site/vocacionstgn/seminari-menor

Institut Superior de Ciències Religioses

L’Institut Superior de Ciències Religioses «Sant Fructuós» (ISCR Sant Fructuós – INSAF) és la institució acadèmica de l’Arxidiòcesi de Tarragona que ofereix els estudis teològics superiors en Ciències Religioses (Batxillerat i Llicenciatura), reconeguts civilment i eclesiàsticament. L’Institut fou erigit el maig del 1996 i refundat el juny del 2010 per la Santa Seu. L’ISCR Sant Fructuós està vinculat a la Facultat de Teologia de Catalunya (Barcelona). Ubicat al Seminari Pontifici de Tarragona, l’INSAF recull la tradició d’estudis teològics a nivell universitari que va ser iniciada el segle XVI amb la Universitas Tarraconensis, fundada pel cardenal Gaspar Cervantes de Gaeta, i que fou continuada el segle XIX amb la Universitat Pontifícia de Tarragona. L’Institut Superior «Sant Fructuós» va sorgir de la transformació de l’Institut de Teologia de l’Arquebisbat de Tarragona, erigit l’any 1977. http://insaf.arquebisbattarragona.cat/

Seu de delegacions pastorals de l’arxidiòcesi

Algunes de les activitats pastorals de l’Arquebisbat de Tarragona que desenvolupen les delegacions, tindran la seva seu a l’edifici del Seminari per poder dur-les a terme. Les delegacions de, Pastoral de Joventut, Catequesi, Pastoral Bíblica, Ensenyament i Apostolat seglar, s’ha decidit la seva reubicació al Centre per tenir millors instal·lacions i poder atendre la pastoral que li és pròpia. Un centre de recursos catequètics i pastorals, tindrà cabuda també a les instal·lacions per donar servei a catequistes i professors en la tasca educativa i formativa que els hi és pròpia. http://www.arquebisbattarragona.cat/

Residència sacerdotal Sant Fructuós

El cardenal-arquebisbe Benjamín de Arriba y Castro va beneir i inaugurar la Residència sacerdotal Sant Fructuós el dia 16 de novembre de 1967, ubicada al carrer Joan Maragall de la ciutat de Tarragona. L’organització de la nova residencia es va confiar a les Religioses Seglars operaries de la Creu. El 21 de gener de 1997 el Dr. Ramon Torrella i Cascante va inaugurar la nova residencia sacerdotal Sant Fructuós que actualment ocupa dues plantes de l’ala dreta del Seminari Pontifici de Tarragona. El servei de la casa resta a càrrec de les Missioneres Carmelites Teresianes que tradicionalment havien tingut cura de l’organització del Seminari.

La muralla romana

La història

En la part alta del turó de Tarragona en la zona que actualment ocupar el Seminari va formar part a l’antiguitat del recinte fortificat de Tàrraco. La ciutat romana fundada el 218 aC va dotar-se de la muralla obra que va ser iniciada vora l’any 200 aC, i és el monument romà més gran i més antic de la península ibèrica. La muralla, va ser construïda en diverses fases durant el segle II dC. Les torres com la del Cabiscol anomenada també del Seminari pertanyen a la primera fase i els llenços de mur segons la seva tipologia s’atribueixen a períodes lleugerament posteriors. La muralla és una construcció que té unes dimensions de 12 metres d’alçada màxima i de 4 m fins a gairebé 7m d’amplada, segons el lloc i que està reomplerta originalment de rebliment de pedra irregular en la part baixa i tobes en la part superior.

Art

Actualment es conserven 6 portelles anomenades també portes ciclòpies. Una d’aquestes portelles, s’anomena popularment del Seminari i per sota seu transcorre el túnel que comunica aquest edifici amb els seus patis extramurs.

Integració amb el seminari

En l’espai que ocupa el Seminari es conserven uns 150 metres de muralla romana. El monument es conserva de forma desigual, i va patir reparacions i reformes en èpoques històriques ben diferents. El llenç de muralla que correspon al claustre de Sant Pau és romà en bona part amb poques restauracions per la banda exterior, la torre romana del Cabiscol és romana en la seva major part i només va ser reconstruïda en la seva façana principal on hi va haver una gran obertura de balcó. Al llenç de muralla que correspon a la zona de la biblioteca es conserva el sòcol megalític en una alçada considerable però existeix una zona que va ser restaurada el 1913 segons projecte de l’arquitecte Ramon Salas i Ricomà.

Comments (1)

  1. Retroenllaç: Tarragona Experience