Presentació de la Ruta dels primers cristians de Tàrraco

El treball en equip de l’Ajuntament de Tarragona, la Generalitat de Catalunya i l’Arquebisbat coordinats pel Patronat Municipal de Turisme ha fet possible la posada en marxa d’aquesta Ruta.

El dimarts 1 d’octubre, a la seu del Patronat Municipal de Turisme, s’ha presentat la Ruta dels primers cristians a Tàrraco, un itinerari que pretén posar en relleu els diferents equipaments museístics i monuments que guarden una relació amb el passat paleocristià de la ciutat tenint en compte el gran valor del seu patrimoni arqueològic.

Els monuments i equipaments museogràfics que integren la ruta són la capella de Sant Pau al Centre Tarraconense El Seminari, la Catedral i Museu Diocesà, el Museu Bíblic Tarraconense, l’Amfiteatre de Tarragona, el Fòrum de la Colònia, el conjunt arqueològic del Parc Central, la Necròpolis Paleocristiana i el conjunt arqueològic de Centcelles.

Durant la presentació de la Ruta, Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic Tarraconense, ha explicat que es tracta d’una actualització del que es va començar a impulsar durant l’Any Jubilar, l’any 2008. Podríem atrevir-nos a dir que es tracta d’una experiència única al món que posa de relleu l’extraordinari patrimoni material i immaterial paleocristià que hi ha a Tarragona.

El Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, ha mostrat una gran satisfacció i ha qualificat aquesta ruta de «producte de qualitat per oferir a la ciutat i a la gent que la visiti.»

L’acte ha comptat amb la presència del Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol; Patrícia Anton, consellera de Comerç i Turisme de l’Ajuntament de Tarragona; Carme Crespo, segona tinent d’alcalde de Cultura i Patrimoni; Jordi Agras, responsable dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura de la Generalitat; Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic Tarraconense i Patrícia Peruggini, representant del Parc Central.

Qüestions pràctiques de la ruta

Per tal de gaudir del conjunt d’aquesta ruta cal adquirir un carnet a les oficines municipals de Turisme (c/ Major 37 i a la Rambla Nova cantonada amb el c/ Unió) que costa un euro i que dóna dret a entrar als diferents espais de l’itinerari a un preu reduït sense cap data límit. La senyalització i informació a cada espai estarà disponible en català, espanyol, anglès i francès.

rutaprimerscristians_012    rutaprimerscristians_021    rutaprimerscristians_018

Celebració del bicentenari del naixement de la fundadora de les germanes missioneres claretianes

Del 28 al 30 de juny les germanes missioneres claretianes de l’arxidiòcesi han celebrat un tridu entre Vallmoll, Tarragona i Reus amb motiu dels dos-cents anys del naixement de la seva fundadora, Maria Antònia París, qui va fundar l’orde de Religioses de Maria Immaculada al costat de Sant Antoni M. Claret l’any 1855.

En primer lloc, a Vallmoll, van celebrar la commemoració del seu naixement i baptisme amb una ponència a càrrec de la superiora general de les religioses missioneres claretianes María Soledad Galerón seguida de la celebració de l’eucaristia a la parròquia de Santa Maria. L’endemà dissabte dia 29 de juny, a Tarragona, el Sr. Arquebisbe va exposar, a la sala d’actes del Centre Tarraconense, el testimoniatge de fe de Maria Antònia París i va presidir la celebració de l’eucaristia a la capella del Santíssim de la Catedral, entre d’altres actes programats. Finalment, el tridu es va cloure a Reus amb la inauguració del Museu, la celebració de l’Eucaristia i un dinar de germanor.

 

Congrés internacional «Els últims anys de la vida de Pau»

El dimarts 25 de juny el Sr. Arquebisbe declarava inaugurat el Congrés internacional sobre els últims anys de l’apòstol dels gentils organitzat per l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF) que té lloc al Centre Tarraconense El Seminari fins el dia 29 de juny. El Congrés promogut per la Facultat de Teologia de Catalunya compta amb una trentena de professors de diferents universitats i facultats de Teologia d’Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia o Estats Units, entre d’altres països.

L’acte d’inauguració va ser presidit pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, amb la presència de la vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya, Joana Ortega; el vicari general de l’arxidiòcesi, Mn. Joaquim Fortuny; el degà-president de la Facultat de Teologia de Catalunya, Dr. Armand Puig; i el director de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós, Dr. Josep Maria Maria Gavaldà. Entre les autoritats civils hi havia el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Quim Nin; el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, Xavier Tarrès; el vicepresident de la Diputació de Tarragona, Albert Vallvé; el secretari general de la Univertitat Rovira i Virgili, Antoni González; el director general per als afers religiosos de la Generalitat de Catalunya, Enric Vendrell; la directora dels Serveis Territorials del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Dolor Murillo i el Director dels Serveis Territorials de Cultura, Jordi Agràs, entre d’altres.

 congres pau 2

Lliçó inaugural

El professor John Barclay (Durham, Anglaterra) va impartir la lliçó inaugural  amb el títol «Els últims anys de Pau: les qüestions plantejades». Barclay va subratllar tres aspectes principals que durant els dies del Congrés s’intentaran abordar. En primer lloc, els problemes històrics que existeixen a partir de les diverses fonts d’informació disponibles com l’Evangeli de Lluc, els Fets dels Apòstols o textos apòcrifs que poden aportar llum; i l’interès tant dels primers cristians com en l’actualitat de saber què va passar en els darrers anys de Pau i les qüestions que a partir d’aquí sorgeixen, com per exemple, quina va ser la relació de Pau amb les autoritats romanes o els jueus, de què l’acusaven les autoritats romanes o, simplement, com va morir. «El silenci de l’evangelista Lluc sobre els últims anys de la vida de Pau és sospitós» –explicava Barclay– «i fa pensar en la figura de Pau com un apòstata jueu. I va afegir: «El judici de Pau té alguna cosa a veure amb l’incendi de Roma de l’any 64 d.C. sota l’imperi de Neró?»

Per la seva banda, la vicepresidenta del Govern de la Generalitat, Joana Ortega, va felicitar l’INSAF per fer possible aquest Congrés. Ortega va destacar l’energia i força que tant caracteritza a Sant Pau i que gràcies a aquest esforç avui dia el cristianisme és universal. «Desitjo que les conclusions refermin que Sant Pau va arribar a casa nostra i sinó no importa, els seus valors seran sent els nostres», va concloure.

Finalment, el Sr. Arquebisbe va declarar obert el Congrés internacional de Sant Pau. «Esperem que el Congrés que avui inaugurem marqui una fita important en els estudis paulins i que sigui recordat i citat internacionalment com el Congrés de Tarragona.» En el seu parlament també va fer referència a la carta escrita pels bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense l’any 2008 titulada «Pau, Apòstol del nostre poble» amb motiu de l’Any Jubilar Paulí i a un fragment de la Passio Fructuosi on es dóna a entendre que la comunitat cristiana de Tàrraco apreciava el testimoni de Pau i reconeixia el bisbe Fructuós com un Pastor segons el model de l’apòstol.

El tercer diàleg amb motiu de l’Any de la fe reflexiona sobre Església, fe i comunicació

Amb motiu de l’Any de la fe, el dijous 20 de juny al Centre Tarraconense El Seminari, va tenir lloc el tercer, i últim, diàleg organitzat des de l’Arquebisbat sobre «Fe i Comunicació». Un col·loqui que es va centrar en el paper i la importància dels mitjans de comunicació en el tractament de la informació religiosa, la rellevància del fet religiós en la societat actual o el llenguatge que s’utilitza en l’Església per a comunicar, entre d’altres.

Aquest tercer diàleg va comptar amb la participació del professor de comunicació de la Universitat Ramon Llull (URL), Dr. Francesc Grané, qui va actuar de moderador; el Sr. Oriol Domingo, cronista d’afers religiosos a La Vanguardia i el Sr. Juanjo López Burniol, notari i articulista. L’acte va ser presidit pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol.

«Els mitjans de comunicació sovint no són coherents amb la seva tasca informativa perquè no valoren la informació religiosa», va afirmar Oriol Domingo. Ell mateix, com anècdota, va explicar que quan va passar de fer cròniques d’informació política a informació religiosa algú li va preguntar si l’havien castigat. «Però aleshores em vaig adonar que el fet religiós interessa més del què sembla», va dir.

col·loqui fe i comunicació 2

Per la seva banda, Francesc Grané, va destacar la gran aportació feta per Benet XVI a través de les seves encícliques i llibres. «La comunicació implica discurs i, a la vegada, tenir arguments. I l’Església, avui dia, necessita tenir aquest discurs i presència en els mitjans», va destacar Grané. «No obstant, la comunicació va més enllà. Quan parlem de l’experiència espiritual no només es tracta de comunicar sinó de transmetre aquesta experiència per no caure en un cristianisme ateu.»

Juanjo López Burniol va posar de relleu que «no cal ser víctimes dels mitjans de comunicació sinó donar la importància que tenen, ni més ni menys. Avui dia, per moltes circumstàncies, hi ha set de paraula i crisi d’estimar. Per això ara els cristians són més necessaris que mai. El més important és que l’Església tingui present que més important que l’apostolat de la paraula és l’exemple», va explicar Burniol.

El col·loqui es va concloure amb una estona de debat a partir de diverses preguntes plantejades per part dels assistents.

Aquest diàleg es pot veure en la seva totalitat al canal de TV per Internet de l’Arquebisbat a través d’aquesta adreça http://www.livestream.com/arqtgn/