Conferència sobre els 700 anys del Concili de Tarragona que va declarar la innocència dels templers catalans

El director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, el Dr. Josep Maria Sans Travé, va pronunciar una conferència a la sala d’actes del Centre Tarraconense El Seminari sobre la història de l’orde dels templers, la seva persecució i la sentència final, ara fa 700 anys, que declarava la innocència dels templers catalans. Aquesta conferència va ser el primer acte retransmès en directe pel canal de televisió per Internet de l’Arquebisbat.

L’acte, presidit pel vicari general de l’arxidiòcesi,Mn. Joaquim Fortuny, es va iniciar amb la presentació del conferenciant per part de Mn. Manuel M. Fuentes, director de l’Arxiu Històric Arxidiòcesi de l’Arquebisbat de Tarragona. Fill de Solivella, el Dr. Sans Travé, es va formar ala Universitatde Barcelona i Bolonya, és membre acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i dela ReialAcadèmiade Doctors, a més a més de ser l’autor de diversos llibres.

«El 4 de novembre de 1312,  el canonge barceloní Arnau Cescomes -que després va ser arquebisbe de Tarragona (1334-1346)- llegia a la capella del Corpus Christi del claustre de la catedral, la sentència que exculpava els templers catalans de les acusacions i càrrecs que els havien imputat. I amb aquest acte institucional ens unim als diversos actes que s’estan fent arreu dels països europeus a la memòria dels templers», va destacar el Dr. Sans Travé a l’inici de la seva exposició.

Un orde perseguit

L’orde del Temple va néixer a l’època medieval després de la primera croada al segle XI per a ajudar als pelegrins en el seu trasllat des dels ports de la costa de Palestina a l’interior del territori, on es trobaven els llocs sacralitzats per la presència de Jesucrist. Cercant l’aprovació de l’ordre per l’Església universal va ser l’any 1129 quan el papa convocà un concili a Troyes. Aprovació que 183 anys més tard, el novembre de 1312, es veuria posada en entredit amb acusacions que afectaven la fe, el dogma, la moral i els bons costums.

En tot aquest procés de persecució el director de l’Arxiu Nacional de Catalunya va destacar que a diferència d’altres països europeus com França on van ser interrogats mitjançant l’aplicació de turments,  l’Església catalana es va caracteritzar per la gran finesa jurídica i benvolença a l’hora de tractar l’afer dels templers. Llavors va ser quan el papa per evitar que l’exemple de França fos seguit a altres regnes europeus, intentà recuperar el protagonisme, i a través de la butlla Pastoralis preeminentiae, l’any 1307, manava la detenció de tots els templers dela Cristiandat, tot encomanant aquesta actuació als respectius prínceps, amb l’objectiu que fossin interrogats per unes comissions que crearia a cada província eclesiàstica.

«Per tractar l’afer dels templers» –va explicar- «se celebraren a Tarragona quatre concilis: l’any 1308, un altre el setembre de 1310,  un tercer el febrer i març de 1311 i el darrer a final d’octubre i començament de novembre de 1312. En totes aquestes assemblees es prengueren disposicions favorables als frares detinguts.»

A Catalunya, l’orde del temple va tenir presència durant 176 anys durant els quals va donar gran suport a les institucions catalanes.

L’INSAF inaugura el nou curs acadèmic 2012-2013

L’Institut de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF) va inaugurar, el dimecres 17 d’octubre, el curs acadèmic 2012-2013, acte que va comptar amb la presència del bisbe de Ciudad Rodrigo (Salamanca), Mons. Raúl Berzosa, qui va impartir la lliçó inaugural.

L’acte d’inauguració es va iniciar amb la celebració d’una eucaristia a la capella del Seminari presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, i concelebrada pel bisbe Mons. Raúl Berzosa i preveres professors de l’INSAF. Tot seguit, a la sala d’actes del Centre Tarraconense El Seminari va tenir lloc l’acte acadèmic presidit pel Sr. Arquebisbe i amb la presència de Mons. Berzosa; el degà-president dela Facultatde Teologia de Catalunya, Mn. Armand Puig; el director de l’INSAF, Dr. Josep M. Gavaldà; la vicerectora de Postgrau i Formació permanent dela UniversitatRovirai Virgili, Dra. Aurora Ruiz; el rector del Seminari Major Interdiocesà i delegat diocesà d’Ensenyament, Mn. Norbert Miracle; el vicedirector de l’INSAF, Mn. Rafel Serra; el vicari general de l’arxidiòcesi,Mn. Joaquim Fortuny; el subdelegat del Govern espanyol a Tarragona, Sr. Jordi Sierra; la directora territorial de Governació i Relacions Institucionals del govern dela Generalitata Tarragona, Sra. Rosana Camps; el degà dela Facultatde Ciències de l’Educació i Psicologia dela UniversitatRovirai Virgili, Dr. Jordi Tous, el conseller d’Espais Públics de l’Ajuntament de Tarragona, el Sr. Antonio Rodríguez; i la directora de l’Institut d’Arqueologia Clàssica de Tarragona (ICAC), Dra. Isabel Rodà.

Després de la lectura de la memòria del curs 2011-2012 acàrrec de Mn. Josep M. Gavaldà, el bisbe de Ciudad Rodrigo va pronunciar la lliçó inaugural titulada «Dios no es mudo ni peligroso ni un espejismo. Sigue hablando en los nuevos ateísmos». Mons. Berzosa, doctor en Teologia i autor de nombroses publicacions, va exposar les tesis dels ateismes contemporanis més actuals citant autors com Harris, Dawkins, o Hitchens, entre d’altres, i  les seves obres que defensen l’anomenat «naturalisme científic» segons el qual només la ciència pot proporcionar un coneixement complet de la realitat. En aquest sentit Déu i la fe són una invenció. Mons. Raúl Berzosa, durant la lliçó inaugural, també va elaborar una crítica positiva a tots els ateismes actuals proposant-los un diàleg seriós amb els teòlegs i experts dela Bíblia.

«Les obres dels nous ateus» – va dir- «són obres impregnades de passió contra les creences, que, segons la seva opinió, no tenen proves. Els nous ateismes estan obsessionats en cercar l’explicació al perquè la gent segueix creient si Déu no existeix i la teologia és inútil. Estan convençuts que la gent creu per debilitat,» va apuntar el bisbe de Ciudad Rodrigo. Mons. Berzosa va afegir que la fe en Déu, com s’ha mostrat en la tradició cristiana, implica una trobada total, entrega i conversió de vida. «És una experiència de Vida que fa possible l’art de viure», va concloure.

Tot seguit es va homenatjar a alguns professors de l’Institut que han entrat en el període de la jubilació i que reben el títol d’emèrit com són elP. Pere Codinachs, professor de Teologia Dogmàtica i Moral; Mn. Joaquim Claver, professor d’Eclesiologia i Ecumenisme; Dr. Antoni Martínez, professor d’Art religiós; P. Pere Cardona, professor de Teologia Dogmàtica;Mn. Josep Bofarull, professor de Teologia Pastoral i Mn. Francesc Esteso, professor de Teologia Pastoral. A continuació també es van lliurar els títols corresponents als alumnes que van finalitzar els seus estudis a l’Institut el curs passat.

Paloma Gómez Borrero: “No vaig dubtar que el proper papa seria Joseph Ratzinger”

Paloma Gómez Borrero, popular periodista especialitzada en informació religiosa i la Santa Seu, va impartir, dimarts 19 de juny, una conferència sobre «Mis viajes con Juan Pablo II y Benedicto XVI» a l’aula Santa Tecla del Centre Tarraconense El Seminari davant d’un multitudinari públic. Gómez Borrero va anar explicant amb tocs d’humor, senzillesa i proximitat algunes de les seves vivències i anècdotes viscudes al costat del beat Joan Pau II, en els cent-quatre viatges que va viure al costat del pontífex durant gairebé tres dècades, com en els vint-i-tres viatges que ha realitzat amb l’actual sant pare Benet XVI.

La periodista no va dubtar gaire en saber que el proper sant pare seria Joseph Ratzinger. «En el darrer Via crucis del Divendres Sant, Joan Pau II ens va donar a entendre a tots qui seria el proper papa ja que va encarregar les meditacions al cardenal Joseph Ratzinger», va dir. «És obvi que Benet XVI no té el carisma de Joan Pau II però destaca per tenir una gran humilitat i afabilitat, té un encant extraordinari», va explicar.

Exposició "Les mans de Santa Tecla"

El vestíbul del Centre Tarraconense va acollir des del divendres dia 14 de setembre, dia de la seva inauguració, fins el dia 28 del mateix mes, la mostra fotogràfica «Les Mans de Santa Tecla», de l’artista Tania Marcadella (Viena), comissariada pel fotògraf Pep Escoda. L’exposició, inaugurada pel Sr. Arquebisbe, va mostrar un treball fotogràfic dirigit cap a les mans de les persones durant les festes de Santa Tecla de la ciutat de Tarragona com a símbol –segons la seva autora- de la feina i l’energia comuna. Marcadella explica que amb aquesta selecció d’imatges va voler «retenir, mitjançant un reduït llenguatge d’imatges, els seus sentiments, entusiasme, irradiació i força. A través de les mans es transmet un bé cultural local, simbòlic i real», explica.