El director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, el Dr. Josep Maria Sans Travé, va pronunciar una conferència a la sala d’actes del Centre Tarraconense El Seminari sobre la història de l’orde dels templers, la seva persecució i la sentència final, ara fa 700 anys, que declarava la innocència dels templers catalans. Aquesta conferència va ser el primer acte retransmès en directe pel canal de televisió per Internet de l’Arquebisbat.
L’acte, presidit pel vicari general de l’arxidiòcesi,Mn. Joaquim Fortuny, es va iniciar amb la presentació del conferenciant per part de Mn. Manuel M. Fuentes, director de l’Arxiu Històric Arxidiòcesi de l’Arquebisbat de Tarragona. Fill de Solivella, el Dr. Sans Travé, es va formar ala Universitatde Barcelona i Bolonya, és membre acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i dela ReialAcadèmiade Doctors, a més a més de ser l’autor de diversos llibres.
«El 4 de novembre de 1312, el canonge barceloní Arnau Cescomes -que després va ser arquebisbe de Tarragona (1334-1346)- llegia a la capella del Corpus Christi del claustre de la catedral, la sentència que exculpava els templers catalans de les acusacions i càrrecs que els havien imputat. I amb aquest acte institucional ens unim als diversos actes que s’estan fent arreu dels països europeus a la memòria dels templers», va destacar el Dr. Sans Travé a l’inici de la seva exposició.
Un orde perseguit
L’orde del Temple va néixer a l’època medieval després de la primera croada al segle XI per a ajudar als pelegrins en el seu trasllat des dels ports de la costa de Palestina a l’interior del territori, on es trobaven els llocs sacralitzats per la presència de Jesucrist. Cercant l’aprovació de l’ordre per l’Església universal va ser l’any 1129 quan el papa convocà un concili a Troyes. Aprovació que 183 anys més tard, el novembre de 1312, es veuria posada en entredit amb acusacions que afectaven la fe, el dogma, la moral i els bons costums.
En tot aquest procés de persecució el director de l’Arxiu Nacional de Catalunya va destacar que a diferència d’altres països europeus com França on van ser interrogats mitjançant l’aplicació de turments, l’Església catalana es va caracteritzar per la gran finesa jurídica i benvolença a l’hora de tractar l’afer dels templers. Llavors va ser quan el papa per evitar que l’exemple de França fos seguit a altres regnes europeus, intentà recuperar el protagonisme, i a través de la butlla Pastoralis preeminentiae, l’any 1307, manava la detenció de tots els templers dela Cristiandat, tot encomanant aquesta actuació als respectius prínceps, amb l’objectiu que fossin interrogats per unes comissions que crearia a cada província eclesiàstica.
«Per tractar l’afer dels templers» –va explicar- «se celebraren a Tarragona quatre concilis: l’any 1308, un altre el setembre de 1310, un tercer el febrer i març de 1311 i el darrer a final d’octubre i començament de novembre de 1312. En totes aquestes assemblees es prengueren disposicions favorables als frares detinguts.»
A Catalunya, l’orde del temple va tenir presència durant 176 anys durant els quals va donar gran suport a les institucions catalanes.
